Definició
Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d’enardir-les, d’encoratjar-les, a fer alguna cosa.
Abans de començar la final, l’entrenador va fer una arenga als jugadors.
Etimologia
D’origen incert, segurament germànic, probablement d’un gòtic harihrings, ‘reunió de l’exèrcit’, compost de harjis, ‘exèrcit’, i hrings, ‘cercle, reunió’.
Usos
A l’alba, quan les primeres ditades de claror esbiaixaven un cel ras, Belloc va formar la tropa. Encabat de passar revista, amb tota la cerimònia del món, i fer el rutinari recompte d’armament i munició, els engegà una arenga com mai havia fet. Digué als pobres xicots que aquell mateix dia escriurien una pàgina de glòria a la història perquè prendrien el fort de Miravet ocupat pels revoltats absolutistes.
Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 215Ja siga en la seua versió cristiana, liberal, feixista, socialista, cientifista o humanitària-solidària, el rebregat discurs del cosmopolitisme modern es revela, més bé, com un discurs de la superioritat indiscutible d’Occident i de la seua «missió civilitzadora», un discurs on avui acaben coincidint les màximes dels neoliberals de dreta i les arengues dels esnobs d’esquerra apuntats a la causa de «l’antiglobalització».
Gil-Manuel Hernández i Martí, «La crítica del discurs cosmopolita» (Levante, 7 de setembre del 2004)
Tema de la setmana
Parlaments