Definició
Crida; discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració.
Aquell any Mercè Rodoreda va fer el pregó de la festa major.
Etimologia
Del castellà pregón, i aquest, del llatí praeco, -ōnis, ‘nunci, el qui fa una crida’.
Usos
Na Roser ve d’Alaior i em du apuntats els missatges que ha trobat al contestador. (La meva dona és la persona més ordenada i aclarida del món!) Uns volen un pregó de festes, uns altres un article, uns altres que sigui jurat d’un premi…, i jo l’únic que vull és desaparèixer per poder-me centrar en la lectura, estudiar i escriure qualque poema.
Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 16Em criden d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, perquè hi vagi a fer el pregó de la festa del mostillo, i no m’ho penso ni un segon. Abans he hagut d’informar-me sobre què és el mostillo. Un arrop i confitura amb nous i most. És la verema i entenc que a la Terra Alta, lloc de vinyes i vins, ho celebren així.
Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn. Notes de cada dia (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 151
Tema de la setmana
L’art de parlar en públic