La meva sòlida ignorància m’ha fet defugir sempre les converses literàries. És inevitable que després d’haver escrit una colla de paraules et considerin un «intel·lectual», i a vegades hi ha gent benintencionada que s’entossudeix a parlar amb mi de literatura. M’hi nego, si és possible amb cortesia, i si no és possible, en rodó. A mi m’agrada molt la conversa i al meu entendre la conversa ideal és la que mantenen tres o quatre persones que més que «saber» coses, «pensen» coses. Un conversador que sàpiga molt sobre una matèria és perillosíssim, sobretot si ho vol demostrar. (1982)

Josep M. Espinàs, Una vida articulada (Barcelona: La Campana, 2013), pàg. 92