de gorra loc adv

Definició

A despeses d’altri, especialment abusant-ne.

Només ve a casa per poder menjar de gorra.

Sempre procura viatjar de gorra en el cotxe d’algun amic.

Etimologia de gorra

Potser del francès gorre, ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, antigament ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics.

Usos

  • —Però encara tens uns quants mesos —ha dit la Sònia aquest matí.
       —Uns quants mesos per a què? —ha preguntat ella.
       —Doncs per viure de gorra.
       —Com de gorra?
       —Ai, doncs està clar, nena. No està tot a nom d’aquell cabró? El lloguer, l’aigua, la llum… doncs no paguis res. T’enviaran notificacions i avisos i al final t’ho tallaran tot i et fotran al carrer, però fins llavors… que vagi contraient deutes.

    M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
  • Llavors, l’oncle, per a mi, encara era un gran desconegut, una ombra benvolent que vivia a la casa, una mica de gorra, sense voler fer-se notar, regnant a la biblioteca i davant del piano, omplint-ne la tapa d’un zoo vivíssim fet de papers arreplegats per tota la casa, rosegant xocolata a deshora, sempre absent a l’hora de les grans decisions i molt amable amb les criatures.

    Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (Barcelona: Proa, 1996)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. La locució d’avui ens l’ha proposada Maribel Rojas, de Sant Vicenç de Torelló (Osona).

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes