Definició
Mol·lusc lamel·libranqui de l’espècie Mytilus galloprovincialis que té una closca allargada de color negre. És un comestible molt gustós i molt apreciat.
Per extensió, mol·lusc lamel·libranqui de l’espècie Mytilus edulis que, com l’anterior, té una closca allargada de color negre i viu formant colònies sobre roques, però és més gran que aquell i no tan gustós. L’espècie Mytilus galloprovincialis és el musclo mediterrani i l’espècie Mytilus edulis és el musclo atlàntic.
El vocable clòtxina, heretat de la parla dels mossàrabs prejaumins, és molt utilitzat a València, a on s’usa fins i tot quan es parla castellà.
¿Recordes aquelles clòtxines que ens feen en els barracons de la platja quan érem menuts? ¡Allò era glòria!
Etimologia
Mot valencià d’ascendència mossàrab, germà de l’italià chiòcciola, ‘caragol’, i potser del mossàrab qáuqana, ídem: provinents del llatí vulgar clŏcĭla, alteració del llatí cochlĕa, ‘petxina’ (forma adoptada del grec κοχλίας).
Usos
Una notícia han donat
Joan Valls i Jordà, «Cançó de Serafí» (Ciudad de Alcoy, 16 de juliol de 1968)
que et posa el cor en un crit
informant que en ple Madrid
cruelment s’han intoxicat
durant un nupcial convit
dues famílies contentes
menjant clòtxines pudentes
i gambes que s’han florit.Pep fartava com un llop:
Joan Valls i Jordà, «Estiuenca a vora-mar» (28 d’agost de 1973)
llagostins, gambes i crancs,
sépia, caragols, cigales,
tonyina, polp, lluç i rap
paraven al seu estómac
que s’inflava com un sac,
i quan demanava clòtxines
se les solia menjar
a grosses, com Pantagruel
si haguera ressuscitat.
Tema de la setmana
Mots trets d’El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà, d’Eugeni S. Reig