Definició
1 Centre d’explotació agrà ria de l’època romana, que incloïa sovint un molà d’oli, una premsa de vi, obradors de cerà mica i de vidre, etc.
2 Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardÃ.
Manuel Raspall va construir unes quantes vil·les modernistes al Vallès Oriental.
Etimologia
Del francès villa, i aquest, de l’italià villa, mateix significat, del llatà villa, ‘masia’.
Usos
Va caminar mitja hora amb el carro per les voreres estretes de la ronda fins a la biblioteca, instal·lada en l’antiga vil·la de Rothschild, una mansió d’antany, blanca i airejada al cor d’un parc. El boig es va amagar en el jardà tropical esperant la nit. Fins a l’alba, es va acarnissar en les reixes de ferro de la reserva on dormien els volums delejats. Ja havia torçut quatre barrots, però li calgué renunciar abans que arribessin els bibliotecaris.
Joan-Daniel Bezsonoff, Les meues universitats (Barcelona: L’Avenç, 2012), pà g. 36Aquesta podria ser la nit última a Vicenza,
Gaspar Jaén, «Andrea Palladio, ciutadà de Vicenza», dins De re aedificatoria (València: Institució Alfons el Magnà nim, 2007), pà g. 17
l’argent últim sobre els cossos que lleugers creuen la plaça;
el verd últim dels turons, tan propers allà al capvespre.
Turons on he fet les vil·les de camp més belles d’Ità lia.
Al segle divuit seran imitades a Anglaterra,
amb gran apreci. També de França vindran a veure-les.
Tema de la setmana
Mots amb l·l