pot m

Definició

Vas, generalment cilíndric, més alt que ample, per a guardar-hi conserves, tabac, medicaments, etc.

Un pot de mel.

Guardàvem el cafè en un pot de llauna.

Etimologia

D’origen incert, potser d’un llatí vulgar d’estructura expressiva pottus, de procedència incerta, o bé d’un pottus, ‘mena de recipient’, preromà, indoeuropeu, pregermànic i precèltic.

Usos

  • Al pot petit hi ha poca confitura
    i al cor trencat la veritat més dura:
    mal amagat és mal que no té cura,
    la llibertat, la llei que és més segura,
    la veritat, bandera que no es jura,
    i el paradís, un bon plat de verdura.

    Enric Casasses, «Refrany», dins Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Barcelona: Empúries, 1994)
  • I la Laura va tenir una idea: pintar-la amb dibuixos fets a mà. Hi havia una pel·lícula antiga, molt antiga, on la noia feia això mateix en una horrible casa en un illot al nord de Sicília. La pel·lícula la interpretava Ingrid Bergman i un cop que l’havies vista ja no la podies oblidar. Així doncs va agafar un pot de pintura blau de Prússia i un pinzell del vuit, i traient la llengua i a la claror del llum de peu i del llum del sostre va anar fent ratlles sinuoses: un embolcall que podia ser un arbre i una silueta que podia ser un ocell. Tot estilitzat. De mica en mica va perdre la timidesa pictòrica, i ara un xic i demà un xic més, va anar fent arabescos ben bonics i originals.

    Isabel-Clara Simó, Tota aquesta gent (Barcelona: Edicions 62, 2014)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és una proposta de Paula Montañés Cabezas, d’Onda (la Plana Baixa).

Enllaços

Temes i etiquetes