Definició
Haver-se mort.
El dia que el pare falti hauràs d’encarregar-te del negoci.
En aquella casa, sort de l’à via; no sé què faran el dia que falti.
Etimologia
De falta, de l’antic falt, falta, ‘mancat’, llatà vulgar fallÄtus, per falsus, participi del llatà fallÄ•re, ‘fallir, enganyar’.
Usos
I ara l’à via està espantada, albira el final i no vol morir-se, perquè sap que el seu marit l’espera fa quinze anys per demanar-li comptes. Tot just el recordo, l’avi; jo era encara molt jovenet quan ell va faltar.
Jesús Moncada, «Preludi de traspà s», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pà g. 57La mort dels pares m’abocà a un camà abrupte. Ja els pares dels meus pares havien desaparegut tots. De futurs estroncats, n’hi havia tradició, a la famÃlia. Ma mare era òrfena quan es casà , només tractà amb avis paterns. De l’avi en tinc un record boirós. Faltà d’un atac al cor, en el camp, quan jo era una criatura.
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pà g. 44
Tema de la setmana
Entorn de la mort