Un d’aquells anys en què vingueren Til Stegmann i Ginka Steinwachs, ella em va portar una ploma estilogràfica espuntada que havia comprat al Mercat de les Puces de París. Encara la tinc. Em va dir que no me la duia perquè hi escrivís, sinó perquè imaginàs tot el que els seus antics propietaris hi havien escrit: cartes d’amor, fragments de memòria, documents comercials, un missatge secret, la dedicatòria d’un llibre, un escrit de condol, una frase amorosa que acompanyaria un pom de roses.

Gabriel Janer Manila, Amor, no estàs fatigat. Memòries (Barcelona: Proa, 2019)

Ja accepto que no m’expliqueu les obres perquè teniu la santa mandra, però no em fareu creure que no sabeu explicar-les. Em dieu que ja les veuré. De totes maneres i a favor vostre us diré que el menjador antic, la cuina antiga i el bany antic és com si una senyora mudadíssima anés amb les sabates sense soles i espuntades.

Mercè Rodoreda, carta a Joan Sales (25.03.1980), dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)