Definició
Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.
La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.
Etimologia
D’esglaiar, del llatí vulgar esgladiare, del llatí digladiari, ‘combatre a espasa’, derivat de gladius, ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera.
Usos
—Renoi, Isidre, quin esglai! T’has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l’oliver, de l’ensurt! M’ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames… Què sé jo el que m’has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça…
Jesús Moncada, «Paraules des d’un oliver», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988)Perquè t’he vist els ulls,
Maria Mercè Marçal, «Punk is not dead», dins Desglaç (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 1997)
l’esglai em ve a les mans
com un ocell agònic
que reclama un tribut
impagat, amb l’impúdic,
brut, xantatge del cor.
I no sé, fosca hereva
de la mar i del foc,
quina arma o quin reclam
pot fer fora aquest vell
traïdor del futur.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és d’Akane Sánchez de Mora, de Castelló de la Plana.