esglai m

Definició

Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.

La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.

Etimologia

D’esglaiar, del llatí vulgar esgladiare, del llatí digladiari, ‘combatre a espasa’, derivat de gladius, ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera.

Usos

  • —Renoi, Isidre, quin esglai! T’has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l’oliver, de l’ensurt! M’ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames… Què sé jo el que m’has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça…

    Jesús Moncada, «Paraules des d’un oliver», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988)
  • Perquè t’he vist els ulls,
    l’esglai em ve a les mans
    com un ocell agònic
    que reclama un tribut
    impagat, amb l’impúdic,
    brut, xantatge del cor.
    I no sé, fosca hereva
    de la mar i del foc,
    quina arma o quin reclam
    pot fer fora aquest vell
    traïdor del futur.

    Maria Mercè Marçal, «Punk is not dead», dins Desglaç (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 1997)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és d’Akane Sánchez de Mora, de Castelló de la Plana. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

senallafer-li un nus a la cua