Definició
Netejar els plats, els gots, els coberts i altres estris de cuina.
Mira quants plats per a escurar.
Mai no escura després de sopar, s’estima més fer-ho l’endemà.
Al Principat renten els plats (els ensabonen i els lleven la brutícia), mentre que valencians i illencs els escuren. Escurar i rentar poden tenir sentits diferents segons el lloc i el context. Avui veiem el sentit principal d’escurar a les Balears i en occidental; un altre dia veurem altres accepcions per a escurar.
Etimologia
Segurament del llatí vulgar excurare, ‘purificar, netejar’, derivat de curare, ‘tenir cura d’una cosa’.
Usos
La primera especialitat meua, diu el senyor Cinto, de la Vila [Joiosa], va ser escurar. Feia altres faenes que em manaven, però sobretot escurar i, al foguer que portàvem, de carbó, rostir peix amb unes graelles de ferro. Amb el ventall d’espart, sempre estava jo fent-li aire al foc, que no s’apagara. Peix fregit, no en féiem quasi mai. Es posaven els homes a menjar, xe xiquet, ves rostint peix. Quan acabaven ells de dinar, dinava jo. I escurava els plats.
Víctor Labrado, Veus, la mar (Barcelona: Edicions 62, 2019)Des que era una criatura, a l’estiu, Marta sempre escurava amb la tia Elvira després de dinar. La tia escurava i ella rentava. Els gots, els coberts, els plats, els atifells. Li encantava sentir l’aigua entre els dits, mullar-se els canells i els braços, i mentre ho feia delejava el moment en què seria prou alta per a poder rentar i mirar per la finestra alhora.
Raquel Ricart, El temps de cada cosa (València: Balandra, 2019)
Tema de la setmana
Mots nets i polits