Definició
1 Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada.
Esbandir la roba, els plats. Esbandeix-li els cabells.
De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me.
2 (fig. i col·loq.) Treure’s del damunt, desempallegar-se.
No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta.
Aquell individu és un pesat: esbandeix-te’l d’una vegada.
Usos
El vell matalasser
Maria Mercè Marçal, «Estrelles baixes, veles altes», Cau de llunes (1977)
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.