Definició
Cal aclarir la roba i després l’estendrem.
També: esclarir
Esclarir en el sentit d’‘aclarir’ no apareix al DIEC, però sí al DCVB, que diu: «Esclarir els plats: rentar-los amb aigua clara». I una de les accepcions d’aclarir d’aquest darrer diccionari fa: «Passar d’aigua la roba rentada, per llevar-li el sabó o el lleixiu (Mall., Men., Morella)», de manera que per a definir aquest mot empra l’equivalent mallorquí passar, que veurem un altre dia.
Etimologia
Usos
—Vés, vés! —empenta—. Mira: jo també me’n vaig ara… —aprofita el moviment del germà, veient que el rellotge penjat a la paret marca dos quarts de quatre, i fent pressió, per guanyar impuls, a l’extrem de la taula amb totes dues mans, s’aixeca de l’escon.
Antoni Pladevall, La papallona negra (Barcelona: Columna, 2009)
—Ja te’n vas? —es gira la Quimeta, que ja ha començat a aclarir la vaixella.
—Sí, sí, me’n vaig!
—Doncs fes el favor de posar-te un altre jersei al damunt, si no vols passar fred… Només faltaria que agafessis una galipàndria!La distància entre la caseta i el safareig era d’un metre i mig, si fa no fa, un espai suficient perquè la mare o la iaia Dolors hi cabessin de sobres per rentar i esclarir la roba sense patir estretors innecessàries. Anàvem saltant molt enjogassats en totes dues direccions, respectant un cert ordre entre nosaltres, i només ens calia tenir present que el safareig quedava molt més alt i que, doncs, havíem de fer un bot més ambiciós per enfilar-nos adequadament al damunt.
Antoni Pladevall, El dia que vaig fer vuit anys (Barcelona: Columna, 2014)
Tema de la setmana
Maneres de dir ‘esbandir’ ça i lla