Definició
Rebentar o rebentar-se la roba, l’embolcall.
El coixà s’ha esbotifarrat.
Que vols esbotifarrar la bossa, amb tantes coses?
En ajupir-se se li van esbotifarrar els pantalons.
Etimologia
De botifarra, segurament de botir (d’on provenen embotir, embotit), i farro (del llatà far, farris, ‘mena de blat’).
Usos
Hauria, per fi, arrencat la sobretaula? Antoni estava visiblement neguitós feia molta estona. Havia esbotifarrat la punta d’aquell Bismarck enorme que el seu germà havia fet venir de contraban expressament per a aquell dia, i només tenia feina a espolsar amb la llengua les partÃcules de fulla de tabac que mig mastegava. ¿Era el fum, la remor monòtona d’un final d’à pat amb certa cridòria, les ganes d’estirar les cames?
Francesc Trabal, Vals (1935)
Tema de la setmana
Menges convertides en verbsÂ