Fa dies que la calor no se sent apegalosa com els dos mesos passats; ha plogut un parell d’estones, potser tres, i l’aigua del cel ha matat aquella bafarada que s’alçava de l’encimentat i emmelava tota cosa.

Maria Barbal, Càmfora (Barcelona: La Magrana, 1992), pàg. 79

Prou ja de versos místics, prou de poesies guerreres; prou d’himnes a la pàtria; prou de càntics a la fe. Adéu-siau, cançons de primavera; ja no emmelareu mos llavis altra vegada, ja no fareu batre les ales del meu cor. Lo maig i abril tornaran mil i mil vegades, però no tornaran ja per mi; portaran molts cistells de flors belles i oloroses, mes totes les abocaran en altres hortes.

Jacint Verdaguer, Prosa (Barcelona: Catalònia, 1936), pàg. 115