menja f

Definició

Cosa bona per a menjar.

Ens van servir tot de menges exquisides.

Etimologia

De menjar, del llatí vulgar mandicare, clàssic manducare, mateix significat, verb popular derivat de manducus, ‘fartaner, golafre; ogre’, derivat, al seu torn, de mandere, ‘mastegar’.

Usos

  • «Amb les coses de menjar no s’hi juga», és una de les primeres sentències que sentim quan ens fan entrar al món adult. I és una llàstima, perquè amb la quantitat de paraules que es refereixen a la menja se’n podria fer un munt de jocs. Si no, mireu els noms de molts restaurants, sens dubte el sector del comerç amb més fantasia a l’hora de retolar.

    Jordi Palou i Pau Vidal, RodaMots. 10 anys fent ‘Cada dia un mot’ (Barcelona: Empúries, 2009)

Tema de la setmana

Mots extrets del llibre que hem fet per celebrar els 10 anys de Rodamots. El d’avui el dediquem a l’equip tècnic que fa possible l’existència de la web i la tramesa del mot diari als més de 13.000 subscriptors: Miquel Soler (disseny i programació de la web) i l’equip de Drac Telemàtic de Terrassa (Núria Masdéu i companyia), sense oblidar la col·laboració d’en Joan Vilarnau en el període 2004-2008. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

haver-n’hi (d’una cosa) més que un foc no en cremariamuntaner