Definició
Despatxar-lo, desfer-se’n amb males maneres.
Ja li ho havia demanat tres vegades; a la quarta el va enviar a fer la mà.
Usos
En un moment donat, el Coces es va adonar que Blai no li venia darrere. Va recular vers un ginebre proper i el va descobrir despullant un cadàver.
Paco Esteve i Beneito, Si ha nevat (Alzira: Bromera, 2016)
—Però què collons fas?
—Va, ajuda’m —deia Blai, que li havia tret les espardenyes a un soldat liberal i estirava els camals per llevar-li els pantalons—. Despassa-li la jaca, de pressa.
El Coces va estar a punt d’enviar a fer la mà el seu amic, però va trobar que era impossible de canviar. Després de tot el que havia passat, encara es tornava a arriscar per la seua dèria pels uniformes. Així que va decidir ajudar-lo: mentre un llevava barrets i casaques, l’altre els plegava i els amuntonava sobre un mocador de bolics que Blai havia dut a posta.La bústia se’m menja les cartes. No és que en rebi gaires, però m’agradaria comprovar les factures de tant en tant.
Raquel Casas Agustí, «La bústia», dins Balcons que escupen mitges (Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2018), pàg. 76
Està emprenyada; diu que ja no li faig cas, que ja no la miro com abans. Que prefereixo el correu electrònic, que em passo el dia mirant-lo al mòbil i també a l’ordinador. I que a sobre en tinc més d’un. Que això no pot ser i que me’n vagi a fer la mà. Que s’ha acabat agafar-me les cartes. Que se les està cruspint totes, excepte les multes de trànsit.
Tema de la setmana
Aquesta setmana potser ens farem una mica reiteratius, perquè explorarem variants i significats diversos d’aquesta locució tan comuna en valencià (i en altres bandes), (a) fer la mà. Advertim que tots els mots que veurem són col·loquials i més aviat vulgarots o grollers, o sigui que no és qüestió de posar-los en un treball de fi de curs, per exemple. Ah, i no en trobareu cap (encara) al DIEC, que és molt tocat i posat.
I la resposta és: “Val més anar a fer la mà que anar a fer argelagues”.