Camina cap on intueix que hi ha el lavabo (a casa seva, com a mínim, el lavabo està aproximadament situat així), però n’obre la porta i s’hi troba la cuina. Segueix pel passadís: obre la primera porta a l’esquerra, però hi ha una habitació. Pensa que el lavabo deu ser a prop de la cuina: aquestes dues peces acostumen a estar sempre juntes, perquè a l’hora de construir una casa és més simple no escampar ni les canonades que duen l’aigua ni les de desguàs. Recula i obre novament la cuina, a veure si hi ha una altra porta que pugui ser la del lavabo, encara que només en pisos antics recorda haver vist lavabos als quals s’accedeix a través de la cuina. Però a la cuina no hi ha cap altra porta que la d’entrada.

Quim Monzó, L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)

Deu fer quinze o vint anys, va començar a córrer un anglicisme avui ja impossible de fer recular: «Això és el teu problema». Seria més adequat que diguéssim: «Això és un problema teu».

Joan Solà, «Assaboreixi els productes naturals» (Avui, 19 de gener del 1995)