tirar a pacte

Definició

1  Referit a una cosa, a un assumpte, a un negoci, desentendre-se’n i deixar que es deteriore, que es perda, que acabe malament.

Els pares tota la vida desfetjant-se pel negociet i el carabassa del fill l’ha tirat a pacte en quatre dies.

2  Referit a una persona, desfer-se’n, despatxar-la amb paraules hostils, violentes o de menyspreu.

També s’usa la locució anar a pactefer-se (alguna cosa) malbé, llançar-se a perdre, anar en orris’.

Origen de l’expressió

La locució tirar a pacte prové del tir de colom. Antigament es parlava de tirar a pacte quan, prèviament, s’havien pactat entre el colombaire i el tirador les condicions en què aquell havia de llançar el colom i aquest havia de disparar-li.

Usos

  • Enyore molt aquell pa que es menjava abans de la guerra: tota relació amb el pa que es menja avui dia no és més que una aberració. Hi havia moltes classes de pa, i el pa d’horta era d’una solidesa assaborida perfectament inigualable. Hi havia pa d’elaboracions molt distintes i, a més, en la presentació dels pans, hi havia una imaginació senzillament fastuosa: els rotllos, les pataquetes, les vienes, els cardenalets… Tot això se n’ha anat a pacte. Efectivament, en aquest sentit del pa, la guerra la varen guanyar els madrilenys igualitaris. Sembla una molt cruel invenció maquiavèl·lica ideada per Felip V, especialista en aquestes coses, i intransigentment instaurada a tota la península.

    Vicent Andrés Estellés, Animal de records (memòries) (Alzira: Bromera, 2013), pàg. 231
  • Simona Miquel es va casar amb Josep Ventura i va donar a llum dos fills mascles, Josep-Maria i Maties, en l’escàs decurs de dos anys de matrimoni. I de no haver fugit amb aquell representant de joieria i bijuteria, Alberto Rabadán, a qui l’atzar va fer revolar pel poble, possiblement Simona Miquel hauria ultrapassat l’alta fita procreadora assolida per sa mare.
       Però Simona Miquel ho va tirar tot a pacte —poble, fills, marit, pares i rècula de germans— per a aliar-se amb l’esperança d’una probable felicitat.

    Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)

Tema de la setmana

Si fem nosa, ens engeguen, tu!

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aviarenviar (algú) a fer la mà