cruspir-se v

Definició

Menjar-se amb delit o voraçment alguna cosa (col·loquial).

Si encetem els torrons ens els cruspirem en un tres i no res.

Ja t’has cruspit tots els bombons? No n’has deixat cap per als teus germans?

Etimologia

D’origen incert, probablement de formació expressiva, potser també amb influx de cruixir, en el sentit antic i dialectal de ‘triturar’, i d’urpir, ‘arrabassar amb una urpada’.

Usos

  • Un dia qualsevol de la primera quinzena del mes de juny passat. Em llevo a quarts de vuit del matí, com cada dia, i poso Catalunya Ràdio, com cada dia. La corresponsal de Lleida, parlant del temps, ens fa saber que «a Solsona tenen nou». Entesos: a Solsona estan a nou graus de temperatura, ens ha volgut dir la noia que s’acaba de cruspir el pronom feble en, potser perquè ni tan sols ha desdejunat i té un rau-rau de gana al païdor.

    Maria del Pla, «El catanyol, imparable» (Llengua Nacional, núm. 66, 2009)
  • Al restaurant, ell sap triar el vi no només en funció del preu i està avesat a fer servir els coberts adequats per cruspir-se una llagosta, mentre que jo sempre acabo demanant carn i donant per bo el vi quan me’l fan tastar.

    Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 10

Tema de la setmana

Divendres ens va quedar un rau-rau que ha fet que aquesta setmana la dediquem a verbs i frases fetes que ens treguin el ventre de pena.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rau-rautenir una gana que alça