Definició
Tenir una gana desmesurada.
Ens van servir un arròs amb pollastre molt digne de la gana que a tots ens alçava.
També: tenir una gana que l’aixeca; tenir una fam que no s’hi veu; tenir una gana que arbora
Usos
Volà vem molt alt, molt alt, i la terra s’anava fent petita, petita… Deu minuts més tard, després d’un ensurt inesperat, veure el món de cap per avall, grà cies a una maniobra de tombarella completa sobre l’ala dreta executada a honor meu pel pilot de l’avió, posà rem altra vegada els peus a terra. No sabria dir per què, però el fet és que, en baixar de l’avió, portava una gana que m’alçava.
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món (1974), pà g. 169Vaig arribar al Cafè Norat, de la Rambla, que era obert, il·luminat i desert. El cambrer, que coneixia de molts anys, feia una becaina amb el tovalló blanc al muscle, prop d’un barril de cervesa del costat del taulell. Em sabé greu de despertar-lo. Dormia suant. Li vaig explicar el cas. M’escoltà mig adormit.
Josep Pla, 23 d’agost de 1919, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
   —No li puc pas oferir res calent. La casa no fa pas el restaurant.
   —Què hi farem, és una llà stima. Tinc una gana que m’alça.
   —Li puc donar una mica de pernil, uns trossos de llonganissa, un tall de formatge d’Holanda, unes galetes… i pa.
   —És ben amable…
   —Ah, i cervesa fresca i cafè… No és pas un sopar, és un piscolabis.
Tema de la setmana
Aquesta setmana tenim una gana que ens alça!