Al damunt d’aquest tapís, que als vídeos promocionals fa tot l’efecte d’una vall de verdor suïssa i d’exuberància tropical, hi creixerà de soca-rel un macrocomplex d’oci i de joc destinat a fer les delícies dels homo ludens de tot el món. Apuntin-ne la recepta: 32 casinos, 70 hotels, 200 restaurants, 500 botigues, un hipòdrom, uns quants camps de golf, cinc parcs temàtics (un dels quals dedicats a l’oci aquàtic), quatre aparcaments de grans dimensions, i, perquè no hi hagi cap dubte de quina mena de país hi posa els collons, una plaça de toros.

Marta Rojals, «Facin joc» (VilaWeb, 20 de desembre del 2007)

El català, en el tema de la pastisseria, demostra una desmesura que l’empeny a saltar-se totes les normes del bon gust i la dietètica. Els rostres libidinosos que trobem amorrats a les vitrines d’aquests establiments farcits d’exhibicionisme ensucrat donen testimoni d’un país on els únics artistes seriosos són els pastissers, perquè, a més de mostrar les seves fantasies artesanes, els ciutadans en poden gaudir també mastegant-les, és a dir, fan un art digestiu i alimentari. Volen una simbiosi més perfecta per a un català de soca-rel?

Albert Boadella, Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 36