Definició
A la caça de, en cerca de; a la persecució d’algú o d’alguna cosa.
Vaig a la percaça del segell que em falta per completar la col·lecció, però no el trobo enlloc.
Van emigrar del paÃs a la percaça d’una vida millor.
Tothom sap que es va ficar en polÃtica a la percaça de negocis i privilegis.
Etimologia
De percaçar, de per- (prefix, del llatà per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar, del llatà vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatà capere, ‘agafar’.
Usos
Aquest deler de retrobar-se amb el jo propi persistirà en gran mesura i, si es vol, amb matisos, en els viatgers del segle XX. Els viatges exòtics són, en el fons, una derivació dels romà ntics. Els viatgers que els emprenen també tracten d’evadir-se de l’entorn a la percaça d‘aventures i de la renovació espiritual amb el descobriment de cultures primitives no contaminades per la societat occidental, és a dir, ni més ni menys que el paradÃs terrenal. Aquest paradÃs de bellesa natural exuberant poblat per cultures primitives, que simbolitza els orÃgens de la humanitat, es localitza a Oceania o les mars del Sud, com va popularitzar Robert Louis Stevenson.
Antoni Maestre Brotons, «De Tahità a Belgrad passant per Tamarit: viatges i viatgers a la fi de segle» (Carà cters, núm. 9, 1999)Vespre de Sant Jordi del 2001. A la parada de la llibreria Catalònia de Barcelona una escriptora està signant llibres. És tard i se sent fatigada. El dia ha estat llarg i ple de trà fecs de llibreria en llibreria. Quan la cua de compradors a la percaça d‘una dedicatòria minva, un home se li acosta i li lliura una carpeta i una targeta. «Li he portat això —li diu— perquè sé que li interessarà ». Ella ho agafa d’esma pensant-se que és un de tants lletraferits aficionats que passen els seus manuscrits als escriptors de renom —i ella ho és malgrat trobar-se en una etapa de crisi creativa que li fa qüestionar-se seriosament el seu futur literari—, perquè els donin algun consell de franc o fins i tot, agafats desprevinguts, els escriguin alguns mots de protocol·lari reconeixement que després apareixeran reproduïts impunement en alguna faixa promocional.
Joan Josep Isern, «Secrets de famÃlia» (Avui, 11 de març del 2004)
Tema de la setmana
Divendres vèiem què era una ditada i avui podem explorar-ne un nou sentit: ‘una ditada no seria també un conjunt de dites, com una estelada és un conjunt d’estels? Aplegar dites és el que ha fet VÃctor Pà mies en el seu nou llibre Dites.cat: locucions, frases fetes i refranys del català (Barcanova, 2012), que ens inspira i documenta les locucions que veurem aquesta setmana.Â