camí ral

Definició

Camí públic de més trànsit, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals.

És anomenat en algunes comarques camí general (Eivissa) o camí seguit (Llitera).

Etimologia

Ral és la contracció de l’antic real, actualment ‘reial’, i només se’n manté l’ús en l’expressió camí ral.

Usos

  • Abans de la construcció de les carreteres provincials radials a mitjan segle passat no crec que existís, en tot aquest espai de les terres gironines, més d’una obra pública, en el sentit que avui donem a aquestes paraules: la carretera general de França. Aquesta era anomenada camí reial —o camí ral—; tota la resta eren camins veïnals o carretals, sobre la qualitat dels quals no val la pena de parlar.

    Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 188
  • L’Agnès sempre havia estat una dona molt valenta. I forta. S’ho havia carregat tot sempre a l’esquena. Quan anaven a la muntanya, una de les aficions del seu marit, havia d’acabar carregant les motxilles de tots, del marit i dels amics del marit. I així feien el cim. Quan un piló d’estris de muntanya, un marit, uns amics i una tenda de campanya parada avançaven pel camí ral formant una pilota enorme amb potes, tothom sabia que es tractava de les cames de l’Agnès, que els duia a cavall perquè ells no haurien pogut continuar sols.

    Mar Bosch Oliveras, Bedlam. Darrere les hores càlides (Barcelona: Empúries, 2013)

Aquesta setmana

De camins i caminars, aquest és el tema de la setmana que comença avui.

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “camí ral”

  1. Núria Martínez — Terrassa

    Quina gràcia els enllaços que heu posat a la cançó “Camí ral”, que cantàvem de jovenets, quants records, “quantes hores passades”… Ara m’adono que havia entès malament la lletra; on deia “clara terra, aspra terra al país d’on jo sóc” nosaltres (o potser només jo?) dèiem “cada terra fa sa guerra al país d’on jo sóc”, que no només rimava i encaixava sinó que continua sent ben vigent!

    Respon
  2. Jose Campoy — Segur de Calafell

    Un dels camins rals mes importants de la geografia catalana era el que hauria d’anar desde Barcelona fins a Tarragona co a mínim per la costa. En tinc coneixements de trams a Cubelles, Cunit, Calafell i El Vendrell. Llocs on encara es conserva la servitut i el nom de CamiRral.
    Son trams ubicats al costat de la carretera actual.

    Respon
  3. Maria Bruguera Martí — Palafrugell

    A robar al camí ral! A Palafrugell es fa servir per engegar algú a fer punyetes, suposadament perquè se’ns ha estafat o cobrat en excés, sobretot al mercat. A casa nostra, el camí ral és el que uneix Palamós amb Palafrugell i que passa per la plana de l’Aubi.

    Respon
  4. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Els camins de terra que hi ha entre els horts del terme d’Elna són camins carretals (com ho menciona en Josep Pla). Denominació que nosaltres abreugem en «carretal» tot simplement. A Elna, un «carretal» és un «camí carretal».

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

camí fressatambulatori -òria