Una evolució molt il·lustrativa també és la de camí ral. El seu origen és camí reial, un títol que tenien certs camins principals del país que enllaçaven grans poblacions, a causa d’una protecció especial del rei. Però el reial va evolucionar en el col·loquial ral. Per tant, els catalans en van dir camí ral sense cap impediment seriós. Si hi hagués hagut un organisme normatiu —una acadèmia, una institució, un cercle—, ho hauria intentat impedir:
—Reial, és reial! Ral és un vulgarisme nefand i detestable!
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 80
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...