Una evolució molt il·lustrativa també és la de camí ral. El seu origen és camí reial, un títol que tenien certs camins principals del país que enllaçaven grans poblacions, a causa d’una protecció especial del rei. Però el reial va evolucionar en el col·loquial ral. Per tant, els catalans en van dir camí ral sense cap impediment seriós. Si hi hagués hagut un organisme normatiu —una acadèmia, una institució, un cercle—, ho hauria intentat impedir:
—Reial, és reial! Ral és un vulgarisme nefand i detestable!
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 80
Comentaris recents
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...
paret seca
Quan plou i la pedra està humida, també en podem...