Una evolució molt il·lustrativa també és la de camí ral. El seu origen és camí reial, un títol que tenien certs camins principals del país que enllaçaven grans poblacions, a causa d’una protecció especial del rei. Però el reial va evolucionar en el col·loquial ral. Per tant, els catalans en van dir camí ral sense cap impediment seriós. Si hi hagués hagut un organisme normatiu —una acadèmia, una institució, un cercle—, ho hauria intentat impedir:
—Reial, és reial! Ral és un vulgarisme nefand i detestable!
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 80
Comentaris recents
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...
paret seca
A Llampaies, a l'Alt Empordà, fer paret s...
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...