Definició
Etimologia
De bullir, del llatí bullire, ‘borbollejar; estar en ebullició’, derivat de bulla, ‘bombolla’.
Usos
Les eleccions, a tot arreu, porten el seu bullit i el seu tràngol. Per això les fan: «Per a moure les masses». I per a moure aquestes masses tots els pobles tenen enginys, que uns cops no són lícits i altres… tampoc; però, siga com vulga, constitueixen la llibertat de l’elector, i l’elector, lliure com és, es deixa influir o es retreu segons l’atractiu de l’enginy amb què els hi fan els mirallets aquells que els tenen de fer feliços. Aquí a Eivissa, aquesta força, aquest enginy, o aquests mirallets, els tenen les… ensaïmades.
Santiago Rusiñol, «La força de l’ensaïmada» (1901), reproduït a Des de les Illes, edició de Margarida Casacuberta (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999)No va voler ni seure perquè, segons ell, tenia un compromís. Estava al corrent de tot.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)
—He vingut només per dir-li que es prepara un gran bullit. Hi havia massa tranquil·litat. Ara estan quiets perquè estudien per quina banda ho enfoquen. Recordi’s del dia que li ho dic: passaran coses grosses.
Tema de la setmana
Amb el verb bullir podem amanir tant frases fetes (fer bullir l’olla) com paraules soltes (batibull). Algú ens pot dir que ens falta un bull, a l’hora de triar temes, però al capdavall qualsevol tema és bo per fer rodar mots i passatges literaris. Aquests dies, doncs, veurem paraules i expressions que bullen.