bergantí m

Definició

Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, de tres peces cadascun.

Aparegué al segle XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant.

Etimologia

Derivat de bergant (i aquest de bregar, del gòtic brikan, ‘trencar’) a causa de la lleugeresa d’aquest vaixell com la d’un membre d’una brigada de soldats.

Usos

  • [9 de novembre de 1918]  A l’horitzó, ple de soledat, d’una rojor somorta, morada, corria un bergantí. Ens ha passat frec a frec una barca plena d’ombra, la gent remant rítmicament. Hem anat deixant enrera els llums del poble. S’ha encès el far, i els feixos de llum han començat de girar amb una solemnitat paternal i mecànica.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
  • Hi ha dos bergantins a l’horitzó, immòbils, parats —com si s’haguessin detingut amb la intenció de complaure’ns la mirada. Hi ha una gran calma de mar.

    Josep Pla, El quadern gris, 5 de desembre de 1918

Tema de la setmana

Embarcacions

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tèquinaendidalar