Definició
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
En començar a fosquejar, el far es va encendre i el llum va començar a girar.
El far d’Alexandria era considerat una de les set meravelles del món antic.
Etimologia
Del llatí pharos, i aquest, del grec pháros [φάρος], mateix significat, originàriament nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, famosa pel seu far. Qui té cura d’un far és un faroner.
Usos
La darrera nit del viatge amb prou feines vaig dormir: em desvetllava la claror del far; brillava damunt de l’aigua ja tenyida pel Nil de set goles. Sabia que feia tot just quatre anys que s’havia construït i dedicat, perquè a Quios se’n parlà vetllades senceres i encara eren molts els grecs que mai no havien pogut veure el Far de Sostrates; em considerava feliç de poder viure aquella nit, que tantes vegades havia somiat d’ençà que el vell Filetas m’havia parlat d’Alexandria, tot i que ell no havia viscut a la ciutat fins a l’acabament de les obres. Gairebé em va saber greu que la primera claror natural de l’alba vingués a substituir l’estrella construïda pels grecs a la riba del nostre mar; el temps, però, no atura mai la seva cursa seguint el desig dels mortals, i les hores florides duien ja l’aurora davant dels meus ulls desvetllats.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)Llarg passeig solitari, a la matinada, pels carrers deserts de la vila. Des de diferents llocs veig cremar el far de Sant Sebastià. L’esclat es produeix indefectiblement, amb una precisió perfecta. A les quatre de la matinada, va cremant sempre… Davant de la tenacitat infatigable de les màquines, és impossible de no fer-se càrrec de fins a quin punt l’home ha vingut a menys. De vegades us vénen ganes d’anar-lo a apagar amb una galleda.
Josep Pla, 6 de novembre de 1918, El quadern gris (1966)
Tema de la setmana
Ves qui ho diria, que els mots d’aquesta setmana provenen de topònims!
També, qui té cura d’un far és un torrer, a Eivissa. I pens que farer és correcte, o no?
Jo, no tinc cap pregunta sobre la paraula “far” sinó sobre el verb “considerar”.
Personalment, jo diria: “El far d’Alexandria era considerat COM una de les set meravelles del món antic.”
La construcció sense “com” no serà un calc del castellà?
“El Faro de Alejandría era considerado una de las Siete Maravillas del Mundo Antiguo.”
Joan Bosch, crec que no et falta gens de raó. Si “Et considero un bon observador”, quina necessitat tinc de dir que “Et considero COM un bon observador”?
És un fet (diria que lamentable o confusionari) que el diccionari oficial proposi exemples d’una cosa i de l’altra: “El considero Ø enemic meu. És considerat per tothom com un gran músic.”
Potser és que el DIEC no gosa condemnar els castellanismes que es van infiltrant?
Sense retirar el que he dit fa un moment, comprovo que el diccionari Fabra (totes les edicions) ja inclou els exemples amb “com”. Per tant, el que haig de retirar és l’afirmació que “potser el DIEC no gosa condemnar els castellanismes que es van infiltrant”. Si és un castellanisme, ja ho devia ser el 1932.
Quina pena no tenir el Fabra a internet!
Ramon Torrents, gràcies per aquesta resposta.
Jo, el que pensi, és que en el cas de l’accepció que ens interessa (sinònima de jutjar), el verb considerar hauria de ser intransitiu.
Per a mi, la frase “Et considero un bon observador” és una llicència de llenguatge (influïda o no pel castellà? això no ho sé). La frase correcta equivalent hauria de ser: “Considero que ets un bon observador”.
Moltes gràcies també, Joan Bosch.
És evident que havia interpretat al revés la teva observació.
Insistiria en el meu punt de vista, però veig que el DCVB et dóna la raó:
“| 4. Judicar una cosa, formar-ne un concepte determinat. Criades virtuoses… arriban a esser considerades com a part de sa matexa família. Roq. 26. S’anaven acomodant a aquella vida fins al punt de considerar-s’hi feliços, Pons Com an. 144. Jo considerava son procedir com una virtut més, ibid. 69.
Els dos exemples del DIEC, “El considero enemic meu. És considerat per tothom com un gran músic” potser conviden a la confusió, com passa tan sovint amb els diccionaris.
La teva perla final, «La frase correcta equivalent hauria de ser: “Considero que ets un bon observador”» deu ser la solució definitiva.