becar v

Definició

Fer becaines o becades (inclinacions de cap, ràpides i involuntàries, per efecte de la son); fer una dormida curta.

L’oncle es passa el dia al balancí, badallant i becant.

En comptes de becar al sofà, ves-te’n al llit!

Etimologia

De bec, del llatí beccus, mot d’origen gal; no s’ha de confondre amb l’altre becar ‘dotar (algú) d’una beca o pensió’, que podria venir de l’hebreu becah ‘meitat d’un sicle’ (antiga unitat monetària, també de l’hebreu sekel, d’on l’actual moneda d’Israel, xéquel) per a la manutenció d’un estudiant.

Usos

  • En les avorrides tardes de diumenge, quan em quedava als llimbs del casalot familiar fent companyia a la senyoràvia, les estones que ella becava em distreia amb aquestes cabòries. A l’habitació de l’àvia hi havia un quadre que reproduïa la més famosa de les Immaculades de Murillo envoltada d’aquests àngels, que jo record només amb cap i ales, tot i que acab de comprovar que la majoria disposen de cossos. Només alguns semblen volar escapçats. Sovint els ulls del record ens ofereixen una realitat menys objectiva del que desitjaríem però no per això és menys autèntica.

    Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 135
  • Els de l’extrem sud de la llengua catalana —referim a la rambla eixuta del Vinalopó i la redor— hem hagut de patir, de sempre, un cormull de despropòsits derivat del fet de viure allunyats dels grans centres de poder territorial. Hem rodat poc i hem estat una part minsa del cabal imaginari col·lectiu. […] Els dialectòlegs venien becats a l’estiu i les passaven magres si els nadius becaven. Això no obstant, la literatura foral feia arribar el català als mollons amb el Regne de Múrcia: «com per avui se parla des d’Oriola fins a Traiguera» escrivia el cronista tortosí Cristòfol Despuig.

    Joan-Carles Martí i Casanova, Des del rovellet de l’ou d’Elx (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 28

Tema de la setmana

Mots que bequen, badallen, capcinegen, pesen figues, s’ensonyen

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

3 comentaris a “becar”

  1. Josep Roma

    Hahaha, és genial això! “Els dialectòlegs venien becats a l’estiu i les passaven magres si els nadius becaven.”
    No sabia que en valencià del caramull en diuen cormull.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

dormir rodómalson