surt m

Definició

1  Commoció brusca de l’ànim produïda per alguna sensació sobtada i imprevista; sobresalt, ensurt.
2  Impressió sobtada de por; gest de por.

Etimologia

Del català antic surt, surta, participi de sorgir (llatí vulgar surctus, participi de surgere, ‘brollar, sorgir’), combinat amb el llatí sortiri, ‘tirar, treure a la sort’.

Usos

  • Cap surt de la memòria
    no abolirà la plàcida
    manera de morir-se
    que tenen els records.

    Gabriel Ferrater, «Tres llimones», dins Les dones i els dies (Barcelona: Edicions 62, 1979)
  • En aquest moment se sentí una estranya vibració que semblava sortir d’un arbre molt pròxim, de fullatge esplendorós i espessíssim. Les branques, primer, començaren a oscil·lar i anaren descendint a mesura que la vibració fou més forta. Novau tingué un surt i saltà precipitadament de la cadira de vímet.

    Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960])

Tema de la setmana

La nostra llengua és especialment folgada en matèria de mots curts, com ja va posar de manifest Pere Quart (1899-1986) al seu conegut poema «Tirallonga dels monosíl·labs» (1968): «Una llengua avara —doncs rica— em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d’austeritat», va escriure a l’encapçalament del poema (que trobareu sencer a l’enllaç de baix). Amb la calor d’aquests dies, per evitar els surts més val estalviar energies i tenir a mà un bon feix de mots curts.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

qui no té feina, el gat pentinamos