Qui no té feina el gat pentina. O el dimoni li’n dóna, que la tradició popular no para en bèsties. Aquest estiu, encara més que els anteriors, no hi ha notícies i els periodistes ja no troben més gats sense permanent. Fins i tot la veta dels Jocs Olímpics dóna poc mineral.

Desclot, «Blanc o negre, tant si ho vols com si no» (Avui, 18 d’agost del 2004)

Només entrar a la plaça quasi es va topar de nassos amb el baró de Maldà, que feia el tafaner, mirant els balcons, caminant amb les mans a l’esquena i amb aire de no tenir res a fer. Qui no té feina, el gat pentina, li va escopir de pensament don Rafel mentre feia una lleu reverència i somreia envejant-li fins als ossos el títol de baró.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 308