cirabotes m i f

Definició

Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat de cuiro.

Etimologia

Compost de l’imperatiu del verb cirar (enllustrar, pres del francès cirer, mateix significat) i del substantiu botes.

Usos

  • Els vells del poble també hi volen dir la seva; les paraules emmanllevades de la llengua anglesa, després d’haver sofert les deformacions més pintoresques, són familiars als uns i als altres. Al cafè i a la feina es discuteix el partit, no es parla d’altra cosa; a la barberia, és el tema de conversa preferent. Abans, els barbers i els cirabotes tenien una debilitat per les converses taurines; avui dia, aquests respectables higienistes de la cara i les sabates s’han convertit en autoritats del futbol.

    Josep M. de Sagarra, «La follia de la pilota» (La Publicitat, 26 d’agost del 1923), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 164

Tema de la setmana

Oficis

Temes i etiquetes