fer malbé loc verb

Definició

Espatllar.

Té unes males mans: no pot tocar res que no ho faci malbé.

S’ha fet malbé la salut.

Etimologia

De mal (adj.) i (subst.), que, unit amb el verb fer o fer-se, equival a ‘fer mal profit, fer mala fi, espatllar, deteriorar, perdre’s’. El mot malbé no té cap altre ús fora d’aquesta locució.

Usos

  • A na Rut li agradava escoltar les històries del seu avi, i és molt possible que res no produís tant plaer a Jeremies en els seus últims anys com explicar històries del seu passat a un oïdor atent. Rut pensava que Jeremies era un excel·lent narrador, d’aquells que mai no permeten que la veritat pelada els faci malbé un bon relat.

    Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies (Barcelona: Proa, 2002), pàg. 28
  • Total, que en aquella sala que havia d’estar destinada a l’acadèmia de música, la mare havia anat apilonant caixes, coses inservibles, mobles que es canviaven o que es feien malbé i records de tota índole.

    Imma Monsó, La nit porpra (Barcelona: La Magrana, 2011)

Tema de la setmana

Mots formats amb el prefix mal-

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

malnommalparit -ida