El verb tudar i sobretot la forma derivada atudar és molt vigent al Rosselló, però, amb el sentit d’«apagar». En efecte, el sentit llatí de «protegir» amb expressions com «tudar el foc» que significava originalment «protegir-lo a la nit, cobrint-lo amb cendra», ha evolucionat cap al sentit actual d’apagar. (Joan Bosch, d’Elna)
El Diccionari del rossellonès, de Pere Verdaguer, en dóna molts exemples: «La llanti no s’atuda» (A. Jofre); «Amb una galetada d’aiga atudes el foc» (A. Saisset); «Lo Pau ja havia atudat les lampes» (P. Burlaner); «Lo llum s’atudant, la masovera gita al foc tres o quatre davantals de capses» (J. Bonafont); «Cada ciri que s’atuda és un home qui traspassa» (E. Caseponce), «Prop del teu cos, ben a ta vora | mon entusiasme és atudat» (J. S. Pons); «Tu cuida del foc, Galdric!… que no s’atudi» (J. S. Pons); «Ara s’han atudat les veus | d’aquelles hortes endaurades» (J. S. Pons); «Mon entusiasme és atudat» (J. S. Pons), «Tenen plomes de foc que atuda un xic la lluna» (J. P. Cerdà); «El llum és atudat» (P. Guisset). En occità també es diu atudar.
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...