Definició
Fer malbé, malmetre, deixar perdre.
No tudeu l’aigua, que mancarà a l’estiu.
Etimologia
Del llatà tutari, ‘protegir’, freqüentatiu de tueri, ‘mirar, vetllar per, protegir’, que en llatà vulgar prengué el sentit d’’extingir’ a partir de frases com tutare famem, sitim, ignem, ‘apaivagar la fam, la set, el foc’, fins a arribar a significar ‘atuir, matar’ (com en el francès tuer, ‘matar’).
Usos
Sà que n’havia tinguts, de maldecaps, ell mateix, de vegades fins i tot envitricollats, però sempre els havia superats amb força de voluntat i relativitzant les coses, i amb humor. Li havien estat fins i tot un estÃmul. I no li podia entrar dins el cap que els altres no poguessin fer igual amb els propis problemes. […] Si els problemes en qüestió no es resolien amb la seva intervenció era perquè aquelles persones s’hi complaïen i, a llur manera, en treien un profit, o que, simplement, pretenien cridar l’atenció. En aquest cas s’havia allunyat d’elles amb un cert menyspreu per aquella gent que, amb cabòries estúpides, tudaven una cosa tan meravellosa com és la vida.
Miquel Adrover, Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pà g. 210La insularitat et projecta, et dóna intensitat. És més fà cil escriure bé en català que no escriure bé en castellà o en francès. Perquè el català no està tudat per tanta gent com hi ha escrit i encara és possible trobar una relació directa entre l’idioma i els fets. En idiomes més «gastats» la mediatització cultural és tan intensa que tot «ja està escrit». Els idiomes tenen un engany que és la pròpia música. Quan et tradueixes tu mateix t’adones que escrius portat per la musicalitat idiomà tica.
Baltasar Porcel, (Des)aïllats: narrativa contemporà nia i insularitat a les Illes Balears (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), pà g. 126
Tema de la setmana
Aquests dies veurem alguns mots extrets de la novel·la Els voltors (2004), de Miquel Adrover (Campos, Mallorca, 1942), arquitecte, novel·lista, guia turÃstic i exjugador de rugbi. Per a la selecció i algunes informacions addicionals sobre aquestes paraules i expressions, comptem amb la col·laboració d’Eugeni S. Reig, autor de Valencià en perill d’extinció i El valencià de sempre.