A la font de Santa Anna uns minyons juguen amb l’aigua, i l’ombra s’atura en un racó encobridor i observa, inquieta, com mestre Marçol pica a la porta del convent i és rebut pel jove Pelegrí. Aquest canonge és un perill per a les seves aspiracions, pensa l’ombra. Què li vol, mestre Marçol? Haurà de posar-hi remei. El cel s’enfosqueix i una teranyina de plugim invisible comença a caure sense pietat, acompanyada d’un fort vent. Els minyons marxen corrents cap a casa i els carrers queden solitaris.

Glòria Sabaté, La filla de Lilith (Barcelona: Edicions B, 2016)

El regiment va partir d’hora. Vam passar sota l’església de la Real abans d’arribar davant de l’estàtua de Rigau a la plaça del Blat. Els nois de la barriada ens interpel·laven.
   —Són folls els paios!
Pel carrer de la Fusteria, totes les minyones de la vila ens esperaven, plorant i rient alhora. Ens llançaven flors i petons. N’érem, d’orgullosos, de pertànyer al 53 regiment d’Infanteria, de portar els quepis blaus i rojos, els capots d’un gris ferrís i blavenc, els pantalons color de les roges de la Provença i els borseguins negres! Aquells detalls d’indumentària tenen importància.

Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Empúries, 2004)