‘Minyó’ al DCVB

Segons les comarques, es dóna al mot minyó una extensió d’edat més o menys gran (cosa que succeeix també amb noi, xic i altres mots semblants): a Mallorca i Menorca s’ha perdut gairebé completament el mot minyó, però la gent el coneix com a indicador de ‘noiet, infant petit’; a l’Alguer indica un infant d’uns deu anys; en el català continental, en sentit rigorós sol significar un noi de set fins a quinze anys (‘Minyó, fadrinet de set fins a catorze anys’, diu el Gazophylacium de Lacavalleria), però en sentit ampli es diu minyó als adolescents i joves de més edat, i en alguna regió (com la rossellonesa) ve a esser sinònim de «fadrí» o «solter», és a dir, que diuen minyó a l’home fins que es casa. De molt minyó après de blasfemar, Eximplis, I, 94. Jo só despullat d’aquells dons | que vells e jóvens e minyons | han per dret llur, Ausiàs March CXXVII. En moltes comarques ha desaparegut del llenguatge normal el mot minyó, substituït per sinònims com noi, xic, xiquet, al·lot, etc.; en algunes es conserva només en l’expressió esser bon minyó (Barc., Igualada).

Refranys—a) «Els bons minyons surten dels ronyons»: significa que per a parir cal patir dolors (Empordà).—b) «Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare»: es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents.—c) «A sants i a minyons, no prometis que no dons»: es diu per indicar que les promeses no han de deixar-se incomplertes.

Diccionari català valencià balear

Mot relacionat