Segons les comarques, es dóna al mot minyó una extensió d’edat més o menys gran (cosa que succeeix també amb noi, xic i altres mots semblants): a Mallorca i Menorca s’ha perdut gairebé completament el mot minyó, però la gent el coneix com a indicador de ‘noiet, infant petit’; a l’Alguer indica un infant d’uns deu anys; en el català continental, en sentit rigorós sol significar un noi de set fins a quinze anys (‘Minyó, fadrinet de set fins a catorze anys’, diu el Gazophylacium de Lacavalleria), però en sentit ampli es diu minyó als adolescents i joves de més edat, i en alguna regió (com la rossellonesa) ve a esser sinònim de «fadrí» o «solter», és a dir, que diuen minyó a l’home fins que es casa. De molt minyó après de blasfemar, Eximplis, I, 94. Jo só despullat d’aquells dons | que vells e jóvens e minyons | han per dret llur, Ausiàs March CXXVII. En moltes comarques ha desaparegut del llenguatge normal el mot minyó, substituït per sinònims com noi, xic, xiquet, al·lot, etc.; en algunes es conserva només en l’expressió esser bon minyó (Barc., Igualada).
Refranys—a) «Els bons minyons surten dels ronyons»: significa que per a parir cal patir dolors (Empordà).—b) «Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare»: es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents.—c) «A sants i a minyons, no prometis que no dons»: es diu per indicar que les promeses no han de deixar-se incomplertes.
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...