Com que en Lluís s’hi entossudia, la Trini es decidí a acompanyar-los; la neu era molt seca i esponjosa, les botes s’hi enfonsaven profundament sense mullar-se amb un fru-fru com el de la seda espessa quan la rebreguen. Ella calçava aquelles botes de soldat que li havia donat el capità, massa grans per a ella; com que li venien tan balderes, per poder-les dur s’havia de posar uns gruixuts peücs de llana espessa damunt les mitges.

, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 342

Vagi vostè als tribunals de justícia, home de Déu! I ja que és bisbe, armi el Crist al Tribunal d’Estrasburg en nom d’una minoria perseguida. Faci mullader, perquè del fru-fru de sotanes ja veu que només en surt la ineficàcia personal i la cosa prejutjada.

J.B. Boix, 6 milions d’innocents (menys uns quants espavilats) (Barcelona: La Campana, 1999), pàg. 172