fru-fru interj i m

Definició

Onomatopeia del soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda i algun tipus de paper, com la cel·lofana.

Etimologia

Possiblement del francès frou-frou, mateix significat, d’origen onomatopeic.

Usos

  • Com que en Lluís s’hi entossudia, la Trini es decidí a acompanyar-los; la neu era molt seca i esponjosa, les botes s’hi enfonsaven profundament sense mullar-se amb un fru-fru com el de la seda espessa quan la rebreguen. Ella calçava aquelles botes de soldat que li havia donat el capità, massa grans per a ella; com que li venien tan balderes, per poder-les dur s’havia de posar uns gruixuts peücs de llana espessa damunt les mitges.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 342
  • Vagi vostè als tribunals de justícia, home de Déu! I ja que és bisbe, armi el Crist al Tribunal d’Estrasburg en nom d’una minoria perseguida. Faci mullader, perquè del fru-fru de sotanes ja veu que només en surt la ineficàcia personal i la cosa prejutjada.

    J.B. Boix, 6 milions d’innocents (menys uns quants espavilats) (Barcelona: La Campana, 1999), pàg. 172

Tema de la setmana

Onomatopeies reduplicatives

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

zum-zumpatollar