patollar v

Definició

1  Moure els peus, debatre’s de peus, en el fang, en l’aigua estancada, etc.

2  Maldar, esforçar-se per aconseguir una cosa.

Etimologia

D’origen incert, probablement del francès patouiller, mateix significat, derivat de patte, ‘pota’, amb el sufix pejoratiu -ouiller.

Usos

  • Tu, mentre ell i jo discutíem, te’ns havies avançat, t’havies descenyit la bandera i enfilat a la petita plataforma de ferro que hi ha al peu d’aquell pal tan gran i patollaves amb la corda. No te’n sorties; sempre has estat tan maltraçut, pobre Juli, tens tan poca traça amb les mans —quin embolic et feies amb aquella doble corda del pal de la bandera.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 218
  • Fou naturalment en Picó qui reeixí a posar-la de nou en marxa després de passar-s’hi tot un dematí patollant amb tornavisos i alicates. Feia alegria sentir-li tocar els quarts i les hores amb aquelles notes com de carilló; ens semblava com si una mica de la vida del temps de pau hagués estat restablerta.

    Joan Sales, Incerta glòria, pàg. 317

Tema de la setmana

Mots extrets de la novel·la Incerta glòria, de Joan Sales, publicada per primer cop ara ha fet cinquanta anys i, en paraules d’Isidor Cònsul, «una de les quatre o cinc novel·les cabdals de la nostra narrativa de postguerra». La Xarxa de Mots manté la web «Joan Sales (1912-1983): pensament, acció, literatura», us invita a visitar-la i a conèixer millor aquest autor i la seva obra.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fru-frufer sirgar