Definició
Mitjó curt fet de punt o de drap de llana filada grollerament i que serveix per a defensar el peu contra el fred, per a dormir a l’hivern, etc.
Etimologia
D’origen incert, molt probablement d’un llatí peducu, encreuament del llatí pedule, substantivació de l’adjectiu pedulis, ‘fet per als peus’, i soccus, ‘borseguí; sabatilla’.
Usos
L’endemà mateix de casats, l’Antoni em va dir que no em volia veure ni cinc minuts més netejant, que busqués dona de fer feines pels dematins i per les tardes i que si volia minyona, minyona. Que no s’havia casat per fer-me rentar la roba sinó que s’havia casat per tenir família, com m’havia dit, i que volia veure la seva família contenta. Teníem de tot. Roba, plats, coberts, i sabó d’olor. I com que els dormitoris eren gelats a l’hivern i freds els altres mesos, fora del ple estiu dormíem, tots, amb peücs.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (Alzira: Bromera, 1997 [1962]), pàg. 237Jo estava alienada que no sé si dormia o si vetlava; e viu en somni com Estefania obrí la porta de la cambra molt suaument perquè no fes remor, e trobà mon senyor Tirant e lo Conestable que ja estaven esperant. E venien en gipons, ab mantos i espases, e calçaven peücs de llana perquè no fessen remor al passejar; e a l’entrar que ells feren, ella apagà la llum e posà’s primera, lo Conestable a la sua mà; aprés venia lo virtuós, i ella semblava en aquell cas mosso de cego, e posà’ls dins la vostra cambra.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. CLXIII
Tema de la setmana
Peus!
A Illa, al Rosselló, l’avi i el pare, per a netejar el rec, regar, collir enciam, es posavan pials en lloc de peücs, antes de calçar-se amb les botes de goma.