Aquella nit, en ficar-me al llit ben d’hora perquè la mare havia sortit a buscar teca, el pare em va dir tot rient que potser hi hauria castell de focs, aquella nit, i que si sentia trons no tingués por de res, era bon senyal, gran alegria. Em sembla que vaig despertar-me sobtada per la fressa de dos terrabastalls i que una alegria calenta va inundar-me el pit en pensar que el pare ho sabia tot. En sortir al balcó conilla trobava una guspira de la joia íntima que em prengué aquella nit.

Emili Teixidor, Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988)

Que era el catau d’un solter es veia d’una hora lluny pel desordre i la brutícia. Que el seu ocupant tenia calé llarg es notava en la cadena estereofònica, en el televisor en color, el vídeo i l’ordinador personal. El mal gust del grup també li arribava: colors llampants, cartells d’actuacions i fotografies de dones conilles.

Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)