guspireig m

Definició

Acció de guspirejar; l’efecte. Guspirejar és ‘despendre guspires; centellejar’, i una guspira és una espurna o centella; ‘partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament’.

El guspireig dels seus ulls atreia l’atenció de tots els comensals.

Etimologia

De guspira, possiblement d’espira (d’espirar en sentit figurat com de ‘llançar espurnes’, del llatí spirare, ‘bufar, respirar’), amb influx de formes sinònimes dialectals com gospilla, guespilla, de creació expressiva.

Usos

  • Per als rellotges, totes les hores són iguals. Per al nostre organisme, totes —o gairebé totes— són diferents. N’hi ha que són llarguíssimes; altres, menys; n’hi ha que són buides, altres, molt plenes; n’hi ha que són grises i mediocres, altres susceptibles de crear el guspireig d’un moment, d’un moment inconfusible, inoblidable, autèntic.

    Josep Pla, Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 9

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escarotarsonsònia