Definició
1 Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.
Em va caure una espurna a l’ull.
2 (p. ext.) Porció molt petita d’una cosa.
Usos
Per això ningú no hauria pogut dir qui eren ni què feien aquells tres jovenets asseguts damunt la dura banqueta, que anaven guaitant àvidament el paisatge, els ulls plens d’espurnes, i de tant en tant es miraven entre ells, amb un aire de misteri, com volent dir: «Sembla un miracle!»
Gaziel, Tots els camins duen a Roma (Memòries, 1893-1914), volum II, (Barcelona: Edicions 62, 1981 [1958]), pàg. 12Però aquests records personals i aquestes impressions subjectives no desfan l’alegria popular de la nit de Sant Joan. Flamegen les foguerades; les ratlles de llum pugen enlaire i es desfan en espurnes i en estels de colors; la gent dansa en rodones o en parelles, riu i canta el jovent… Cal que us barregeu a l’alegria de la gent en festa.
Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000)