Definició
1 Lluent de tan nou o com si fos nou.
Sembla acabat d’estrenar: que llampant!
2 D’un color molt viu; extremat, cridaner.
On vas amb aquesta camisa tan llampant?
3 Com un llamp, ràpidament.
Va eixir llampant de casa perquè feia tard.
4 Diàfanament, de manera que no permet dubtes ni confusions.
«Mu mare sempre m’exhorta | i m’ho diu clar i llampant: | ¿Com t’ets entristida tant? | Tu fas cara de mig morta!» (cançó popular mallorquina).
Etimologia
Del llatí lampare (llampar, llampegar), i aquest, del grec lámpo, mateix significat.
Usos
Per a l’escriptor degudament format, ni la regla gramatical no és tanta nosa que realment l’impedeixi, ni el mot que el sobta, llampant, en girar una pàgina del diccionari, no exerceix una seducció que essencialment li hagi de fer perdre les maneres honestes del gust. El gust: vet aquí un sentit que en ell mateix no s’hereta; però és transmissible un joc de criteris que n’asseguri millor l’educació en cadascú.
Prefaci de Carles Riba a la segona edició del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra (Barcelona: A. López Llausàs, 1954)He sentida la lliçó del Dr. Hölcher sobre els Psalms. És molt entès i s’explica llampant. Estigué a Palestina mig any per enterar-se de prop de la topografia i perfeccionar-se en l’hebreu i aràbic i siríac. En la pissarra contínuament posa exemples en hebreu, trossos dels Psalms, i los explica.
Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [publicat originalment a Palma el 1908]), pàg. 35
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis
