Així, doncs, mossèn Ernesto Cardenal, sacerdot, poeta, marxista, castrista, guevarista (però el Che Guevara va morir: un respecte) i ministre de la també malaguanyada revolució de Nicaragua, pot afegir a aquests títols el de filofalangista i joseantoniano. Perfectament coherent, i no sé com no se’ns havia acudit abans. D’aquests espècimens, n’han florit sempre i tothora, i en algunes èpoques i circumstàncies més que no pas en d’altres, en les nostres posem per cas.
   Són els decidits a fer-nos el llit vulgues no vulgues, i a salvar-nos ni que sigui a cosa de la nostra vida, encara que els costi la seva: «de tanto que te quiero, te abonyego», es deia abans fent broma de llengua, i es dirà com si res en el futur si triomfa el també salvífic bilingüisme.

Ramon Barnils, «Marx, i Jesús, i José Antonio. I Wojtyla» (El Temps, 18 de febrer del 1985), reproduït a Articles (Barcelona: La Magrana, 2001), pàg. 98