Definició
Algú, tenir temps o lleure de fer alguna cosa.
Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix.
A veure quan us vagarà d’enviar-me el llibre que us he demanat!
Etimologia
Usos
Sovint ens ve de gust cantar, jugar a escacs, ballar el ball de bastons o empaitar una pilota; activitats sense utilitat pràctica coneguda o identificable. Però els humans som d’aquesta mena i ens vaga de fer coses excessives, de les quals no podem treure un profit immediat. Vull dir que en cap d’aquestes activitats està implicada la nostra supervivència estricta.
Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 25Robert es va aixecar i va apilar els papers que tenia escampats. Al peu de la vidriera, sota l’enreixat de fusta del llessamí, es va aturar:
Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)
—Aloma, aquests tres últims dies que ens hem vist tan poc…
—No parlem de res ara. —Li va passar una mà per la galta—: Ja ens vagarà.
Van anar fins al banc. Robert es va asseure i Aloma es va quedar dreta.
—Aquesta tarda t’he necessitat molt.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El mot d’avui ens l’han proposat Josep Saumell, dels Hostalets de Pierola (Anoia), Lourdes Coll, de Badalona, i Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, que ens recorda que un dels poemes de Josep Carner comença amb el vers «Viuré, si em vaga encar de viure…» («Si em vaga», Absència, 1958).