Definició
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
Han convocat una vaga general.
Etimologia
De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
Usos
[Dos personatges conversen:]
La punxa d’en JAP (Joan Antoni Poch) a El Punt Avui, 10 de març del 2012 (vegeu-lo al primer enllaç* de sota)
—T’imagines: tenir feina!
—…i poder fer vaga!El 24 de març [del 1919] comença una vaga general que constituirà un terrible fracàs. En règim d’estat de guerra, el govern reimposa la normalitat laboral al cap d’una setmana. Hi ha moltíssimes detencions. Són perduts els avantatges obtinguts a les vagues anteriors. El sindicalisme català rep un cop terrible, que provoca grans desenganys.
Santiago Albertí, El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923) (Barcelona: Albertí, 1972), pàg. 446
Tema de la setmana
Ninots d’actualitat