tu pron

Per començar

   —Tu, de debò que diu que plegues?
   —No ho sé, tu, és que ja en començo a estar tip.
   —Però vols dir que no ets una mica bufanúvols, tu també?
   —Escolta, tu!
   —Ei, ei, que no volia pas ofendre. Quina mala lluna, tu!

Explicació

  • Quatre dels cinc tus d’aquest diàleg es podrien substituir per exclamacions com ara ep, noi, home, xeic, coi o carai. El resultat seria gramaticalment correcte, però segurament no ens sonaria tan espontani. De tota manera, a peu de carrer el substitut que s’està imposant és el barroer tio, que segons l’exemplar lingüista vocacional Rafel Torner és una evolució autòctona del tu.

    Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)

Tema de la setmana

Mots trets d’En perill d’extinció (Labutxaca, 2009), tu, de Pau Vidal. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

galifardeuvatua listo!