Definició
No us juguéssiu mai res a endevinar la gènesi d’aquesta expressió, que estaríeu llestos (no pas listos). Perquè no es tracta de cap barbarisme sinó d’un cas extrem de transvestisme lingüístic: vatua listo! és un eufemisme, la deformació de voto a Cristo, igual que vatua dell! o vatua el món! ho són de voto a Déu, ja que totes dues exclamacions eren considerades blasfemes. Posteriorment, la inventiva popular va accentuar la deformació votant personatges menys pecaminosos (vatua Judes!, vatua Adam!) fins a generar, humorísticament, locucions d’aire surrealista (vatua l’olla!, vatua la pell d’una grua!) que han atès el cim en un deliri com aquest (no és broma, no): vatua crispu sangrinyat bon forment i ben granat!
- Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)
Usos
—Hola, mossa!… On és el teu home?
Joan Oller i Rabassa, Quan mataven pels carrers (1930)
—No hi és…
—Vatualisto! D’ençà de quan es lleva tan de matí?
—Oh! —féu ella, no sabent què contestar, i mostrant les dents amb un somrís.
Tema de la setmana
Mots desembutxacats d’En perill d’extinció: cent paraules per salvar (Labutxaca, 2009), de Pau Vidal.